Manifestació Tarragona contra l’Europa de l’atur i la precarietat

El dia 27 de gener, en repulsa de les cimeres de Ministres de Treball i de la Unió pel Mediterrani que es realitzá a Barcelona del 27 al 30 de gener, va tindre lloc a Tarragona una concentració, convocada per diversos col·lectius i organitzacions socials i sindicals. La manifestació ha reunit unes 120 persones a l’estàtua dels despullats que desprès de la lectura del manifest unitari, s’han desplaçat cap a l’oficina de treball (SOC) per continuar amb l’activitat informativa i de difusió. També a Reus es sumen a les protestes, amb una roda de premsa a les 5 de ltarda, davant les obres del nou Hospital de Sant Joan de Reus, per denunciar la situació laboral que està patint la ciutadania, així com, les condicions laborals que estan patint les treballadores de la construcció del nou centre sanitari.

A Tarragona, la concentració s’ha iniciat a la cèntrica estàtua dels despullats, on el grup de teatre Kabuki ha realitzat una representació sobre l’explotació laboral; alhora també s’han repartit pamflets informatius sobre la política laboral que desenvolupa la Unió Europea, acompanyats de propostes de millora de les condicions de feina fetes pels diferents col·lectius de la ciutat……..

SOLIDARITAT Nº 3

LA NUEVA FP Y LA TRANSFORMACIÓN DEL MODELO PRODUCTIVO per: Jose Luis Carretero: para transformar nuestro modelo productivo, o solamente para dar más poder a la empresa privada?

Se nos dice últimamente que, para salir de la crisis socioeconómica en la que la rapiña globalizada del neoliberalismo nos ha inmerso, el modelo productivo español, centrado básicamente en la construcción y el turismo, ha de dar un vuelco de 180 grados.

Se trata de construir, se afirma, un nuevo modelo productivo basado en el conocimiento y la formación. Un modelo productivo que, como el de los países más desarrollados de Europa, aproveche las capacidades de la ciencia y la tecnología para situar al país en las zonas de dirección de las distintas cadenas de valor capitalistas.

Como anillo al dedo vendría, entonces, la modificación de la reglamentación de la Formación Profesional en nuestro Estado que, se afirma, va a venir a desarrollar de manera novedosa y fructífera el sistema de formación de los cuadros medios (imprescindibles, si se quiere realizar la mutación antedicha de la totalidad de nuestro sistema productivo) de la industria y los servicios.

Teniendo en cuenta que el porcentaje de titulados de FP en el Estado Español (el 35 %) sigue siendo inferior al de la media de la OCDE (45 %), parece que nada debería ser objetado a la reestructuración de la Formación Profesional.

Sin embargo, muchos nos tememos que ninguna de todas esas cosas que se suponen (y que se suponen que deseamos) son realmente defendidas de manera coherente por los poderes públicos.

SOLIDARITAT Nº 2

El capitalisme es troba, en aquests moments, sumit en la seva crisi més profunda des de 1929. Les principals economies han entrat en recessió i la gegantina bombolla especulativa construïda entorn de la Borsa i la financiarización de l’economia s’ha volatilitzat de forma traumàtica. L’estat Espanyol, sens dubte, no és una excepció, sinó tot el contrari: un dels escenaris principals de la descomposició socioeconòmica contemporània. Amb la paralització del seu mercat immobiliari (que havia centrat gran part del creixement anterior de la seva economia), la desocupació amenaça amb assolir cotes d’una magnitud inèdita, fent entrar a la societat espanyola en una dimensió desconeguda.

És en aquestes circumstàncies que, davant del fracàs de les receptes posades en marxa pel govern contra la crisi, el fantasma d’una nova (i dràstica) reforma laboral torna a planejar sobre el teixit social. Amb un sindicalisme majoritari adotzenat fins a nivells increïbles, tal recepta pot portar-se a la pràctica en qualsevol moment. Per molt que no vulgui reconèixer-lo Sabater, el molt possible fracàs del paquet lliurat als Ajuntaments (donar-li diners als ajuntaments és com posar al guillot a cuidar-se del galliner) a l’hora de reviure el creixement econòmic, al costat de la no ruptura conceptual amb l’univers neoliberal i l’atonia de la classe obrera portaran en aquesta direcció. Però comencem pel principi. Si pot plantejar-se, com s’està fent, la moderació salarial o la reforma laboral com a mesures anticrisi és perquè, en definitiva, el neoliberalisme no solament no està mort sinó que gaudeix realment de molt bona salut. Perquè l’essència real del neoliberalisme no és tan sola l’absència de regulació estatal o la globalització de l’economia (ja hem vist com les economies centrals han mostrat sempre un alt intervencionisme estatal i han sostingut sempre mesures proteccionistes amb referència als sectors econòmics que els han interessat) sinó una idea fixa que es defensa contra vent i mareja:

com la taxa d’estalvi dels rics és menor i la seva taxa d’inversió major, és preferible que aquests obtinguin una part gran de la renda nacional, doncs així reinvertiran en l’economia productiva el que els sobra, generant creixement i llocs de treball. La fal·làcia incita en aquesta perspectiva és majúscula: en una situació de clara sobreproducció des dels anys 70, la taxa de rendibilitat de les activitats productives s’ha mantingut molt baixa en el sistema capitalista. Els rics han preferit reinvertir els seus diners en garites com el del ja famós senyor Madof on, jugant a les piràmides amb informació

privilegiada, els donaven una rendibilitat molt més gran sense produir res. El resultat final el tenim davant dels nostres nassos.

Per això els rics (per exemple, els banquers) no van a reinvertir en l’economia real els diners que se’ls han regalat: ara han d’omplir forats i, a més en tot cas, l’especulació financera ha vingut donant rendibilitats més grans que la producció.

SOLIDARITAT Nº 1

¿Qué es Solidaridad Obrera?

Solidaridad Obrera es una organización de trabajadoras y trabajadores para luchar por la

mejora de sus condiciones de vida y de trabajo y, a la vez, avanzar, a través de estas luchas, hacia su emancipación total como clase.

En ella caben todas las trabajadoras y trabajadores por el mero hecho de serlo, sean cuales sean sus opiniones, raza, color, nacionalidad, creencias y demás aspectos diferenciadores de la condición humana. No podrán afiliarse los miembros de las Fuerzas del Orden Público, de ejército profesional, ni de ningún cuerpo armado o paramilitar, público o privado. Tampoco podrán afiliarse aquellas personas que propaguen ideas racistas, xenófobas, nazis y/o fascistas, ni los miembros de sectas, ya sean éstas políticas o religiosas. Solidaridad Obrera es independiente del Estado y de todo partido político o grupo, por lo que no existen otros intereses que no sean los de las propias trabajadoras y trabajadores afiliados. Estos son los únicos que deciden todas y cada una de las posiciones de la organización ante los distintos temas. Nuestros órganos decisorios, a todos los niveles, arrancan siempre de las asambleas generales de los sindicatos, abiertas siempre a todas las afiliadas y afiliados, sin que ninguna Junta, Comisión o Comité pueda nunca sustituirlas.

La solidaridad de clase es el principio que rige las relaciones internas del sindicato y nuestra más preciada herramienta de lucha. Ante cualquier conflicto o problema en el que pueda encontrarse un miembro, o una parte de la organización, el conjunto de ésta ofrece su apoyo.

– El sindicato es la organización de la que se dotan un conjunto de trabajadoras, trabajadores y estudiantes, que se organizan voluntariamente para la defensa de sus intereses como tales y en definitiva, para alcanzar una sociedad sin explotación.

– La sociedad es el conjunto de los individuos que la componen y de las relaciones entre ellos. Que si pretenden presentárnosla como inmensa máquina es para que asumamos que sólo somos una pieza sin importancia y así quedarse con las manos libres para imponer, entre unos pocos, esas leyes y ese funcionamiento que les beneficia.

O lo que es lo mismo, eres libre, puedes construir (o luchar por construir) una sociedad humana justa, igualitaria y libre, donde nada escape a la voluntad de sus componentes.

SOLIDARITAT Nº 0